Projecte sobre contaminació atmosfèrica en física i química. 1r trimestre curs 2015-16.

Aquest trimestre els alumnes de 3r d'ESO de l'IES Llombai en la matèria de física i química han començat el projecte sobre contaminació atmosfèrica. Havien de preparar dos textos i fer una autoavaluació. Per presentar els projectes cada alumne té un bloc i tot el que va fent ho posa en el seu bloc.

El primer text era general, on explicaven la contaminació atmosfèrica en general i després descrivien l'efecte hivernacle, el forat de la capa d'ozó i la pluja àcida. Després havien d'escollir un problema concret (la contaminació del transport per exemple) explicar com afecta aquest problema i proposar solucions. A banda, podien anar preparant mapes mentals o fer valoracions sobre com anava el projecte.

Respecte a l'autoavaluació  des del principi coneixien la matriu d'avaluació amb que es posa la nota i en l'última part del projecte s'havien d'autoavaluar cada part de manera raonada i posar-se una nota.

Algunes consideracions sobre el que ha passat.

- Cada vegada que un alumne entregava un treball jo li comentava en el seu bloc i per a mi tenia la seua nota interna, però l'alumne no la sabia i podia decidir si millorava el seu treball a partir dels meus comentaris o no. Hi ha alumnes que han anat millorant el seu treball 2 i 3 vegades, la qual cosa els ha permés dos coses: aprendre més, perquè amb la interacció del professor ha entés que estava fent pitjor i millorar-ho. Per una altra banda com ha millorat al final la nota ha sigut millor. Considere que donar-li oportunitats per a que els alumnes milloren els treballs és molt positiu per a ells, perquè en aquest cas han millorat aspectes, com ortografia, redacció o recerca i síntesi d'informació.

- Com a professor de física i química estic molt satisfet que alguns alumnes hagen comentat que a partir del seu bloc de física i química han millorat l'ortografia. Així, utilitzar correctors com el softvalencià ajuda molt a l'alumnat, ja que no només es millora ortografia, sino també l'estil.

- La nota mitjana que s'han posat els 52 alumnes que han entregat l'autoavaluació fins ara és de 7,31 i la del professor de 7,43. Això representa un error relatiu del 0,27%. Crec que indica que l'alumnat amb uns objectius clars que ha d'assolir i com es valora això és capaç d'autoavaluar-se d'una manera molt objectiva. Això li permet saber quins punts de millora té. 

- Que cada alumne tinga un bloc crec que és molt potent, però gran part d'aquesta potència es perd quan només utilitzen aquest bloc per a una matèria. Seria millor que utilitzaren el bloc per a més matèries.

Noves pràctiques educatives: Presentacions en História del Món Contemporani

Ampliarem l'entrada anterior. Havia  sigut una mena d'experiment en el blog en rebre la invitació.

Intenció prèvia:
Aprofitant que no es té la pressió de l'examen PAU, ni d'una prova externa.
I de tractar-se d'una assignatura de quatre hores setmanals.
Mínim una hora setmanal es dedicarà a presentacions  dels alumnes.
Pot tractar-se, tant d'una part del temari (comentari de text de la Declaració d'Independència dels  EUA).
O d'ampliacions: presentacions al voltant de la guerra civil síria.
Pot ser necessària una guia prèvia donada pel professor. Que els alumnes poden seguir, o no.

Problemes: en tenir 32 alumnes a classe,resulta problemàtic aconseguir una presentació per alumne i trimestre. Conseqüentment, s'haurà de fer un per alumne i grup, al llarg del curs.

Altre problema: la falta d'experiència de la majoria dels alumnes al respecte. La qual cosa no considerem importants: s'ha d'aprendre.

Evaluació del resultat final: Una vegada feta la presentació: hem de pensar què seria més adeqüat:
Els alumnes es senten motivats en vore's dirigint l'aula. Podem considerar-lo suficient? Amb nota de professor, que serà bona; no els castigaràs per ficar-se nerviosos, cosa que fins i tot passa en les presentacions universitàries.
S'haurien de penjar en un blog a la vista de tos els alumnes?

Elaboració d'una obra de teatre sobre els ODS amb els alumnes de 3r ESO

El meu projecte va a consistir en l'elaboració d'una obra de teatre en grups que tinga com a temàtica la preocupació pels ODS i comporte algun tipus d'actuació o reflexió sobre el tema.
La meua idea és començar l'esborrany de l'argument en grups de quatre alumnes i en unes quantes sessions poder comprovar si els diferents grups són capaços d'arribar a la fi. Si això no fóra així reconduiria eixos alumnes cap a altres tasques que ajudaren a la representació final de l'obra.

El diari d'aprenentatge

L'avaluació ha de ser un diàleg obert entre alumnes i professors que ha de tindre com objectiu millorar a l'estudiant i al docent. Ha de ser un diàleg obert entre alumnes i alumnes, alumnes i professors i entre professors. En aquest sentit el diari d'aprenentatge és una excel·lent eina per a fomentar aquest diàleg.

El diari d'aprenentatge és un diari que va elaborant l'alumnat on va expressant amb les seues paraules el que va aprenent, les impressions del procés d'aprenentatge i les dificultats que va trobant.

El diari es pot fer de moltes maneres. Així, es poden utilitzar els últims 5 o 10 minuts de cada classe o d'alguna classe al llarg de la setmana per a que cada alumne reflexione i escriga amb les seues paraules i el que li ha paregut la classe. Després alguns d'ells ho llegeixen en veu alta i entre tota la classe es comenta si es pot millorar la redacció, si el que ho ha llegit té els conceptes clar o es comenten aspectes generals de la classe que poden millorar.

També es pot fer un diari a través del bloc o portafoli de cada alumne, que es com estan treballant els alumnes de 3^r d'ESO que tinc aquest curs i que fan el diari de manera voluntària. Després parlaré més d'açò en l'apartat de l'avaluació.
De qualsevol manera que es faja el diari el que importa és que és un magnífic instrument tant d'autoregulació de l'alumne com per a que el professor prenga decisions quan les coses no va bé.

Un alumne que li coste escriure el que hauria d'haver aprés ha d'adonar-se de que alguna cosa està fallant i ha de buscar mesures per a millorar. La primera pot ser parlar amb els professor.


Un professor rep molta informació a través dels diaris d'aprenentatge i això li permet actuar sobre els alumnes quan observa que hi ha coses que no han aprés com ell pensava o sobre la manera de fer les classes. Vaig a posar alguns exemples de com el diari dels alumnes és un instrument de millora per als alumnes i el professor.



En classe vam fer un experiment anomenat la torre de colors, en que amb aigua, oli, alcohol i colorant alimentari construeixen una torre de tres colors. Óscar escriu açò en el seu bloc:
El título de este es una torre de colores, así que ya te imaginas de que tratara este trabajo.Esta prueba consiste en saber que dos propiedades de esta. Hay que averiguar que líquido (agua, aceite y alcohol) tiene menos densidad, el cual hará que quede abajo de estos. 

A partir del que ell escriu veig clar que no entén que els líquids més densos queden baix i els menys densos dalt. Així que li escric un xicotet comentari en el seu bloc i en la propera classe li ho comente. Per tant, a mi m'ha permés com a professor corregir un problema que té un alumne abans d'un examen i a ell li permet millorar.

També serveix per a veure quines coses van bé i quines van malament. Lorena escriu:

Les classes de Física i Química em pareixen molt divertides, per que anem al laboratori i m'agrada molt fer experiments, la nostra classe no ha anat mai al laboratori, en 1º d'ESO per que érem 36 alumnes en classe i fèiem molt soroll, i en 2º d'ESO per que vam provar anar al laboratori de ciències però n'hi havien alumnes que no ens deixaven fer les pràctiques.



Per a mi l'opinió de Lorena és molt valuosa perquè veig que si augmente el nombre de pràctiques que tenia aquest trimestre preparades per a aquesta classe que no té massa experiència en el laboratori segurament van a gaudir més de la física i química i és més fàcil que acaben assolint els conceptes fonamentals d'aquesta matèria. L'entrada de Lorena em permet parlar amb el grup sobre si l'opinió és general i resulta que sí. Per tant, cada setmana encara que siga una pràctica xicoteta i el programa indique coses més xicotetes anem a fer alguna cosa en el laboratori.



En física i química fem un projecte i si en una classe és important fer un diari, en el projecte ho veig decisiu. Dins del projecte, que es sobre contaminació atmosfèrica açò és el que opina Elena.

Tengo que decir la verdad ha costado mucho no por el simple hecho de buscar información sino de adaptarlo a mis palabra me costo como 4 horas en hacerlo pero al menos ahora entiendo mejor porque pasan tantas cosas contraproducentes con el mundo. Tendríamos que cuidarlo mejor porque sino viviremos en un mundo asqueroso.

I açò escriu Vera.

Aquest treball he de reconèixer que al menys  a mi, m'ha costat prou, i li he tirat bastant de temps, tant per a reunir la informació, pegar-la a la taula, traure un text resumint cada apartat, i a més parlar-ho i decidir-nos amb les meues companyes de grup. Però crec que ens servirà de molt per a conscienciar-nos de l'actualitat al nostre planeta, i el que li estem causant. També convide qui llegeixca el meu blog, que recapacite de tot lo que ocorre avui en dia, i que pense en què podríem fer tots per a millorar la situació, perquè despès de tot, tan sols tenim la Terra per a viure.

Després de llegir a Vera i a Elena entre altres el que veig és que igual he plantejat un treball massa complex per a ells. Que segurament ho haguera tingut que reduir i demanar-los menys cada trimestre perquè no estan acostumats a redactar en equip i a expressar-se amb les seues paraules. La decisió que he pres és que vaig a simplificar el treball que està previst per al segon i el tercer trimestre després de llegir les impressions de l'alumnat.
Podria posar moltes més exemples de diaris, però crec que amb aquestos he exposat les idees bàsiques de per a que serveixen.

Es pot donar molta llibertat per a fer un diari o fer que s'incloguen coses concretes. Per exemple, en els diaris que faig amb els de primer de batxillerat, a banda de demanar que comenten el que van aprenent o de les seues opinions de la classe els demane que analitzen un exercici. Per açò els done un guió, que és el següent:


Exercici proposat.
Què me pregunta l'exercici?
Què he de saber per resoldre aquest exercici?
Sé fer un esquema de l'exercici?
Quins passos he de seguir per resoldre l'exercici?
Quin resultat espere d'aquest exercici? (Fes una estimació dels possibles resultats que esperes de l'exercici abans de fer cap càlcul)
Una vegada he intentat fer l'exercici, què és el que més m'ha costat?
El resultat de l'exercici està d'acord amb l'esperat? Quines conclusions obtinc d'això?

 

Respecte a l'avaluació, queda clar que el diari és molt important per a fer una bona avaluació formativa, però també és important destacar com es fa l'avaluació sumativa.
Ací tinc una matriu d'avaluació que vaig utilitzar fa 5 anys en els que ells anaven treballant amb grups. Encara que l'estil de la redacció considere que no és la millor, perquè està massa dirigit cap a l'alumne i hauria de ser més neutre, ací hi ha una mostra de que se li demana a l'alumne i com puntuar-lo.

	4 punts	3 punts	2 punts	1 punt
Anàlisi del procés d'aprenentatge	Molt bo. Expliques amb molta claredat que has aprés, els dubtes que tens i indiques com pots superar eixos dubtes.	Bo. Expliques amb molta claredat que has aprés, els dubtes que tens.	Correcte. Expliques de manera poc clara el que has aprés i no queda clar quins dubtes tens.	Sense anàlisi d'aquest punt.
Anàlisi dels treballs en grup	Contestes amb molta claredat a les preguntes que se te fan en l'apartat sobre com has d'elaborar el diari i eres sempre respectuós amb els teus companys/es. Fas tots els anàlisis dels grups i companys amb els que has participat.	Contestes amb claredat a la majoria de les preguntes que se te fan en l'apartat sobre com has d'elaborar el diari i eres sempre respectuós amb els teus companys/es. Fas la majoria dels anàlisis dels grups i companys amb els que has participat.	Fas un anàlisi molt pobre dels treballs en grup, ja siga perquè contestes de manera fluixa a les preguntes que te fan en l'apartat sobre com has d'elaborar el diari o perquè no eres respectuós amb els teus companys/es o fas l'anàlisi de molt pocs dels teus companys o te deixes moltes preguntes sense contestar.	Sense anàlisi d'aquest punt.
Anàlisi de la metodologia emprada	Un anàlisis molt ben fet sobre cada activitat realitzada i amb propostes de millora d'algunes activitats ben explicades.	Un anàlisis ben fet sobre cada activitat realitzada .	Un anàlisi molt pobre sobre aquest punt.	Sense anàlisi d'aquest punt.

Un altre exemple de com puntuar el diari és com integrar el diari dins d'una matriu d'avaluació. En una webquest que vaig preparar fa anys per a 1^r de batxillerat, el diari es puntua en l'apartat que diu Avaluació crítica de l'activitat.



Aquest curs quan un alumne fa el diari, en 3^r d'ESO, que és voluntari, guanya punts que després pot convertir en nota o en més oportunitats per aprovar. A més, si fa el diari guanya el que anomenem un superpoder. Hi ha diferents superpoders que poden guanyar. Per fer el diari guanyen el superpoder d'invisibilitat d'una pregunta. Això vol dir que en el proper examen poden tatxar la pregunta que menys els agrada i és com si no estiguera en l'examen.
Per una altra banda, pel que al projecte al diari se li anomena entrades de reflexió i està inclòs dins del que s'anomena Reflexió sobre el projecte en la matriu d'avaluació d'aquest.
Per acabar dos reflexions:
Ara que treballe en els ODS (objectius de desenvolupament sostenible) em pareix que un diari d'aprenentatge és molt adient perquè permet guanyar a l'alumnat autonomia i maduresa, a banda de ser crítics, cosa que em pareix fonamental. Per tant em pareix un instrument d'avaluació molt adient per treballar en els ODS.
Per una altra banda, una entrada en un bloc d'un professor que van a llegir altres professors no deixa de ser un exemple de diari d'avaluació. I compartir sempre és bo.

Passa l'exercici de dissolucions

Aquesta entrada no explica res relacionat amb projectes i els ODS. Simplement descriu una experiència de treball col·laboratiu portada a terme els dies 23-10-15 i 26-10-15 en 1r de batxillerat científic.

Un dels objectius de la matèria de Física i Química en 1r de batxillerat és el següent:
Elaborar els càlculs necessaris per a expressar la concentració d’una dissolució en g/l, mol/l, % en pes i % en volum i descriure el procediment de preparació en el laboratori, tant per al cas de soluts en estat sòlid com a partir d’una altra de concentració coneguda.

Què implica aquest objectiu?

• Saber expressar la concentració d'una dissolució en g/l, mol/l, % en massa, % en volum.
  
• Saber els passos per preparar una dissolució en el laboratori.
  
• Saber fer tots els càlculs per a preparar una dissolució en el laboratori.
  
• Resoldre exercicis numèrics sobre dissolucions.
  

Els dos últims punts són especialment complicats per a l'alumnat i l'objectiu final d'aquesta activitat és que aprenguen a fer els càlculs per preparar dissolucions en el laboratori.

Per això s'agafen tres exercicis que simulen càlculs en el laboratori. Els enunciats dels tres exercicis són:

1. Es desitgen preparar 50 ml de dissolució d'àcid sulfúric que siga 1,5 M. Per a això es disposa d'una dissolució del 26 % i densitat 1,19 g/ml. Quin volum d'esta dissolució cal prendre?
   
2. Es prenen 50 ml d'una dissolució d'àcid fosfòric del 60 % i 1,64 g/ml de densitat, i es diluïxen en un matràs aforat de 500 ml fins a enrasar. Calcula la molaritat de la dissolució obtinguda.
   
3. Quants ml de dissolució d'àcid nítric concentrat de densitat 1,485 g/ml i 91,13 % de massa cal diluir per a obtindre 750 ml de dissolució 0,2 M?
   

L'objectiu final dels dos dies de l'experiència és que tot l'alumnat sàpiga resoldre perfectament aquest tipus d'exercicis. Per això es fan parelles. L'experiència està dissenyada de manera ideal per a 30 alumnes. Com hi ha 34 es fan 4 grups de 3 alumnes i la resta són parelles.

A cada parella se li dóna una lletra (A, B, C) segons estan situats en l'aula. Això es pot veure en la següent fotografia.

Com es veu també en la fotografia cada 3 parelles (A, B, C) s'agrupen entre elles de manera que:

A ha de fer els exercicis 1 i 2 i ha de corregir el 3 de les altres parelles que van lligades.
B ha de fer els exercicis 1 i 3 i ha de corregir el 2 de les altres parelles que van lligades.
C ha de fer els exercicis 2 i 3 i ha de corregir el 1 de les altres parelles que van lligades.

Per tant cada parella ha de començar per l'exercici perquè l'ha d'entendre perfectament per a poder corregir-lo.

Què passa quan una parella no sap fer un exercici? Li ha de preguntar a una altra parella de la seua mateixa lletra com seguir. Només se li pot preguntar al professor quan totes les parelles amb una lletra no saben com tirar endavant. És molt important que el professor indique al principi de la classe que és l'últim recurs i només intervindrà quan totes les parelles amb una lletra no sàpiguen com tirar endavant, cosa poc probable.


Rol del professor.

Al principi utilitza 5 o 6 minuts per explicar la dinàmica. Després observa i pren nota del que fa l'alumnat per a una posterior interacció. És molt important deixar a l'alumnat temps per a que pensen per ells mateix. En aquest cas la interacció és de dos tipus:
 
- En l'aula es comenten les errades més grans que s'han observat i com solucionar-les amb un diàleg obert amb l'alumnat després dels dos dies de l'activitat.

- A través del bloc d'aula es comenta com va l'activitat i les claus per fer bé aquest tipus d'exercicis. Això es fa després del primer dia.

Com s'avalua l'activitat.

Des del punt de vista de l'avaluació sumativa no s'avalua perquè s'avaluarà amb una prova escrita.

Des del punt de vista de l'avaluació formativa és una activitat molt rica perquè permet observar durant dos hores com treballa l'alumnat i això permet prendre decisions de com han de ser les classes en un futur. Queda clar que s'ha d'insistir molt més en la lectura dels enunciats perquè el major problema actual és que gran part de l'alumnat no sap analitzar els enunciats.

Des del punt de vista de l'alumnat els dóna molta informació de com està progressant, la qual cosa també els permet prendre decisions de si estan assolint el que s'espera d'ells o no.
 
Observació.
L'estructura de l'activitat l'haguera fet igual en l'ESO, però sobre tot en 1^r i 2ⁿ d'ESO no haguera permés a l'alumnat que es moguera per l'aula fins que no tingueren molta experiència en aquest tipus d'activitats. En aquest cas haguera intervingut molt més com a professor explicant-li els dubtes que tenien a cada parella.

Conclusió.

L'alumnat ha valorat molt positivament l'activitat i vol que provem aquesta dinàmica més vegades.
El professor també està content perquè veu que la majoria dels alumnes ha assolit el que es volia.

Bibliografia:

Amb xicotetes variacions passa l'exercici es basa en una activitat anomenada Passa el problema del llibre Técnicas de Trabajo Colaborativo de Elisabeth F. Barkley.

Dels ODM als ODS

En aquesta notícia ens expliquen els actuals Objectius de Desenvolupament Sostenible, que amplien els anteriors Objectius del Mil.leni

anglés

encara no tinc clar quin tipus de projecte fer, pero vull que els alumnes siguen més protagonistes en la clase i jo parle menys. De moment, començaré en 3r d'ESO i a primer d'ESO intentaré practicar metodologies de treball cooperatiu.

Economia del bé comú

Actualment el model d’economia que existeix està basat majoritàriament en la competitivitat i la màxima acumulació de capital. Malauradament aquest sistema va en contra dels valors humans i de l’ètica, i es premia a les empreses que per exemple acomiaden els seus treballadors com a pla de viabilitat per millorar els seus balanços.

A l’octubre de 2010 un grup d’economistes i analistes alemanys i austríacs, van dissenyar el projecte anomenat Economia del Bé Comú, basat en el repartiment just de la riquesa, en la qualitat de les condicions laborals i la cooperació amb altres entitats.

Christian Felber, impulsor del projecte Economia del Bé Comú, està convençut que una economia més sostenible és possible i porta dos anys viatjant per Europa amb l’objecte d’implantar aquest model d’economia a les empreses i organismes.

El model d'Economia del Bé Comú ofereix la possibilitat de que les empreses i economies nacionals siguin auditades valorant diferents aspectes com:

• La qualitat de les condicions laborals
• La igualtat de salaris entre generes.
• El repartiment mesurat de la riquesa dins de les entitats.
• La democràcia interna.
• La cooperació amb altres companyies semblants.
• El valor social que aporta la tasca que duen a terme

En quart d'ESO, en la matèria Treball Monogràfic d'Investigació, es proposarà als alumnes investigar experiències relacionades amb aquest model econòmic. 

L'objectiu darrer és mostrar com aquest model pot contribuir a assolir l'objectiu de desenvolupament sostenible número 8: promoure el desenvolupament econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom.

Flipped classroom, puzzle d'Aronson i Joc concurs de De Vries

A 2n d'ESO per a estudiar equacions de primer grau amb una incògnita hem fet una flipped classroom, puzzle d'Aronson i per avaluar un Joc concurs de De Vries.

Ací teniu una breu explicació de cadascuna de les dues tècniques:

La tècnica del Puzzle d’Aronson és considerada com una de les més representatives i útils de les quals posen en pràctica la cooperació a l'aula.

Mitjançant aquesta tècnica són els/es propis/es alumnes els que fan de tutors de l'aprenentatge dels seus/es propis/es companys/es, sent alhora tutoritzats per ells i mentre es produeix una interdependència positiva en treballar junts. Això vol dir que els objectius dels participants han de trobar-se vinculats, de tal forma que cadascú puga aconseguir els seus objectius si els altres aconsegueixen els propis.

Els alumnes no depenen excessivament del/a professor/a, sinó que són ells els constructors del seu propi aprenentatge. Per tant, es plantegen com a objectius, estructurar les interaccions entre els alumnes mitjançant equips de treball i aconseguir que els alumnes depenguen uns dels altres per aconseguir les seues metes.

Passos a seguir:

1) S'organitzen els equips (grups base o puzzle) per   treballar un material acadèmic que ha estat dividit en tantes seccions com a membres tinga l'equip.

2) Cada membre de l'equip s'ocuparà d'estudiar o aprendre un d'aquests trossos o seccions.

3) Els diferents membres dels diferents grups base que van a ocupar-se de les mateixes seccions es reuneixen en grups d'experts per discutir-les.

4) L'alumnat torna als seus equips inicials i ensenyen la seua secció als/es seus/es companys/es.

La FLIPPED CLASSROOM o classe a l'inrevés, consisteix bàsicament en mirar a casa la teoria i a classe resoldre els exercicis i problemes amb ajuda dels/es companys/es (aprenentatge cooperatiu) i del professorat implicat.

Si voleu saber més informació podeu entrar en http://www.theflippedclassroom.es

UNITAT DIDÀCTICA D’EQUACIONS

Com el tema es va a tractar mitjançant una flipped classroom o classe a l'inrevés, l’alumnat prèviament ha de fer les següents coses:

•    Entrar en el blog d'aula: http://matesesoiesllombai.blogspot.com.es

•    Veure els vídeos explicatius sobre resolució d'equacions de 1r grau.

•       Començaran veient els vídeos desde l'1 fins al 6. Són vídeos curts d'uns 5 minuts.

•       Quan estiguen mirant-los, poden parar-los en qualsevol moment o repetir la reproducció per si no els ha quedat clara alguna cosa.

•    Agafaran apunts d'aquests vídeos.

•  Aquests apunts els duran el primer dia de flipped classroom, per tal de començar a treballar en la resolució d'equacions de 1r grau a classe. 

•    El dilluns me'ls entregareu per tal de puntuar-los.

Ací està la rúbrica utilitzada per a puntuar cadascuna de les coses que se’ls ha demanat en aquesta unitat didàctica:

La unitat es realitzarà en 5 sessions, descrites a continuació:

1a SESSIÓ:

Per a aquesta sessió l’alumnat ha vist els vídeos que han trobat en el Symbaloo del blog http://matesesoiesllombai.blogspot.com.es i han agafat apunts que els ajudaran a començar amb la resolució d'equacions i problemes d'equacions de 1r grau amb una incògnita. 

Farem doncs, una flipped classroom (teoria en casa i exercicis en classe) combinada amb un Puzzle d'Aronson.

En aquesta primera sessió l’alumnat farà:

•    Formació dels “grups base o puzzle” de 4 membres.

•    Creació de l'acta de constitució de grup amb:

                        Data i nom del grup

                        Membres del grup

                        Normes del grup

•    Distribució del tipus d’equació que va a resoldre cadascun dels membres: equacions senzilles, amb parèntesis, amb denominadors i resolució de problemes.

•    Començaran a resoldre les equacions.

2a SESSIÓ:

En aquesta sessió resoldrem les equacions i problemes d'equacions de 1r grau amb una incògnita en "grups d'experts". 

3a SESSIÓ:

En aquesta sessió els/les alumnes s’han reunit en els "grups base" per a explicar als companys/es la part que han treballat cadascun d’ells en el "grup d'experts".

4a SESSIÓ:

En aquesta sessió els/les alumnes s’han reunit en els "grups base" per a explicar als companys/es la part que han treballat cadascun d’ells en el "grup d'experts".

5a SESSIÓ:

En aquesta sessió hem fet un JOC CONCURS de De Vries per a avaluar el treball realitzat amb les equacions de 1r grau amb una incògnita. Si voleu saber alguna cosa més d'aquest tipus d'instrument d'avaluació, podeu entrar en:

https://proyectoinnovacion.wordpress.com/2011/05/30/juego-concurso-de-de-vries/

Tutorial blogger

Tutorial blogger (2014) from Agneta Gallardo

Llista de curació de continguts sobre el treball per projectes dels ODS

Llista de recursos d'interés per a treballar en projectes els Objectius de Desenvolupament Sostenible

View more lists from aureli sánchez almela

Llista de curació de continguts del MOOC sobre ABP del INTEF

MOOC "Aprendizaje Basado en Proyectos"

View more lists from INTEF MOOC

Presentació

Aquest és el bloc col·lectiu d'un grup de professors que treballa a l'IES Llombai de Borriana i que des del curs 2015-16 decideixen treballar per projectes amb el tema central dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

Ja fa anys que els companys del departament de Ciències Socials treballen per projectes el tema dels Objectius del Mil·lenni. La resta dels companys havia fet alguna aportació concreta a aquest treball, però ara els companys de Socials han convidat a la resta de companys aprofitant que Nacions Unides posa en funcionament el període que anirà de 2015 a 2030 per treballar per projectes. 

En aquest bloc comentarem les nostres experiències dins de l'aula, així com tindrem recursos per tirar endavant la feina.